miércoles, 12 de junio de 2013

Autovaloració del projecte de millora

Després de tant esforç i feina, per fi vam poder dur a terme el nostre projecte de millora. Van sortir molts contratemps, imprevistos i alguns problemes amb l’instal·lació, però la nostra motivació i entusiasme va fer possible que en pocs dies poguéssim construir-ho amb tot el material que ens feia falta.
Al no tenir molta idea sobre com subjectar els diferents materials i com clavar-ho a la paret, vam poder contar amb l’ajuda d’un familiar que ens va guiar un poc al veure que estàvem un poc perdudes.  Així, que ens vam posar mans a l’obra perquè els infants poguessin experimentar amb el nostre racó a una setmana d’acabar les nostres pràctiques.
Construir un racó d’aquest tipus sense tenir cap coneixement, ha estat un treball molt difícil. Sempre ens sorgien dubtes sobre com ho faríem, quin material empraríem, si aquest serviria pels objectius que ens havíem proposat, si els infants gaudirien dels nostre projecte, etc. Al començament de qualsevol feina sempre sorgeixen pors i inseguretats, per això, penso que és fonamental comptar amb l’ajuda d’una altra persona que et faci costat. Nosaltres, ens donàvem suport una a l’altra quan alguna no tenia les coses clares, ens anàvem contagiant l’entusiasme i la il·lusió amb cada pas donat i intentàvem no venir-nos avall, sent positives i pensant que tot s’aclariria.
Per aquest motiu, penso que és primordial davant aquests tipus de situacions realitzar un bon treball d’equip, sabent amb antelació que podem esperar de l’altra, que podem oferir, que se’ns adona bé o quines facilitats tenim. Treballar de forma coordinada i amb uns objectius clars, ha fet possible que aquesta feina hagi sortit endavant.
A més, tant el centre com les famílies ens anaven motivant i sempre comptàvem amb la seva opinió davant qualsevol dificultat. El factor temps, va ser un imprevist perquè les dues vam començar a fer feina i, a més, tot el mes de maig vam fer de tutores i havíem de preparar, per altra part, les activitats programades. Per això, el mes de maig va ser un mes d’angoixa i nirvis, però finalment, tot va sortir com esperàvem.
Amb la construcció d’aquest racó, m’he pogut adonar que és molt important no perdre l’esperança i la il·lusió. Ara em veig capaç de fer coses que abans no hagués pensat mai. L’experiència viscuda ha fet que em senti més segura de jo mateixa i que segueixi amb aquest positivisme que em caracteritza, perquè m’ha ajudat a no llançar la tovallola en moltes ocasions.
Només puc dir que ha estat un plaer contribuir en el projecte de millora del pati d’aquesta escoleta i esper que aquest sigui el primer pas perquè puguin aconseguir fer del pati un espai educatiu.



Realitzant aquesta autoavaluació he treballat la competència 1.2 i 2.1, perquè he reflexionar sobre les pròpies capacitats i competències i sobre els elements que porten a una bona actuació professional.

No hay comentarios:

Publicar un comentario