martes, 23 de abril de 2013


Què és una bona pràctica?
Cada pràctica realitzada a un centre escolar, potser susceptible de ser una bona pràctica o no, dependrà de la manera en què la posem en pràctica. El més important és que amb aquesta pràctica tots els infants es vegin beneficiats.
Per això, com a bona pràctica  podríem considerar les activitats que fomentin el respecte cap a l’educació mediambiental, que treballi els hàbits d’alimentació saludable o cura del material, que es fomenti la cooperació, el treball en equip i els valors, que es tingui en compte la participació de la família per millorar la relació família-escola, etc.
Però tots aquests conceptes no es poden considerar com a bones pràctiques sinó es propicien situacions riques d’aprenentatge, s’afavoreix l’autonomia de l’infant, es parteix dels interessos dels infants, de la seva seguretat, sinó es tenen en compte les seves necessitats, l’etapa evolutiva on es trobin, atenció a la diversitat, flexibilitat i continuïtat en les activitats, etc. A més, sempre caldrà fer una bona planificació i organització prèvia a l’activitat i una reflexió i avaluació final.
Els exemples que he trobat interessants com a bones pràctiques són les següents:

http://elpauensensenyaelssentits.blogspot.com.es/p/pagina-principal.html
“Estimular els sentits”
Mitjançant els sentits, els infants desenvolupen l’olfacte, la vista, el tacte, el gust i l’oïda. Aquests, es treballen amb qualsevol vivència diària, a través de la manipulació d’objectes, amb les experiències afectives, etc. Amb els sentits, els infants aprenen a percebre i conèixer l’entorn que els envolta. És el primer contacte amb l’exterior, l’infant aprèn d’ell i, en conseqüència, evoluciona en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge.

http://petitsgransartistes.blogspot.com.es/2011/10/treball-de-les-emocions-i-els.html
“Aprendre a gestionar les emocions”  
És important que els infants aprenguin a gestionar les seves emocions, que sàpiguen autoconèixer-se a si mateixos i autoregular-se per poder compartir els seus sentiments i emocions amb els altres. Per això, és necessari que els mostrem a reflexionar sobre el què senten, que sàpiguen identificar-ho i expressar-ho per poder comunicar-se amb el seu entorn proper. Qualsevol moment és bo per fer-ho, una rutina, una activitat o un esdeveniment inesperat són bones ocasions per treballar-les.

http://llarsinfantsmontbui.blogspot.com.es/2013/04/participacio-de-les-families-en-la.html
 “Participació de les famílies en les activitats”
L’educació dels infants implica entre d’altres una relació de comunicació oberta entre la família i l’escola. La família ha d’interessar-se, participar i implicar-se integrament en el context escolar. Per això, cal que l’escola els hi ofereixi la possibilitat de participar en les activitats que es realitzen. Així, poden treballar d’una manera conjunta facilitant la tasca per ambdues parts. A més, oferim als infants moments de protagonisme quan venen els seus pares o avis, fent que els seus aprenentatges siguin molt més rics i inoblidables per a ells.  
Amb aquesta entrada he treballat la competència 1.3 i la competència 4.2, perquè he accedit a diferents blocs i experiències per tal d’ampliar la meva formació i perquè he contrastat diferents pràctiques i les he comparat, triant aquelles que he considerat com a bones pràctiques.


Una bona pràctica a la meva escoleta
La bona pràctica que he escollit de la escoleta on realitzo les meves pràctiques és l’activitat de l’hort escolar. Penso que realitzen una bona pràctica perquè fomenten el respecte cap a l’educació mediambiental, milloren la relació família-escola, ja que les famílies participen d’aquest hort escolar i, per últim, perquè els infants aprenen a treballar en equip a l’hora de sembrar, regar i recollir les hortalisses.
L’hort escolar es du a terme una vegada per setmana. Els grups d’infants que hi participen són heterogenis i tenen un o dos anys. A mitjan matí, realitzen un desdoblament d’aula, mig grup d’infants acudeix a taller de llenguatge i l’altre mig grup d’infants va a l’hort. D’aquesta manera, les mestres propicien situacions riques d’aprenentatge i aconsegueixen que els infants es concentrin més per l’activitat que realitzen. Crec que l’horari que han escollit per realitzar aquesta activitat és una bona estratègia per part d’elles, perquè a mitjan matí els infants estan molt esvalotats després d’estar tres hores dins classe i penso que els fa falta sortit un poc per calmar-se.
A més, amb aquesta activitat, els infants aprenen responsabilitats com és cuidar i respectar el medi ambient, tenir cura de les plantes, aprenen avaluar el procés de creixement de cada planta, etc. D’aquesta manera, es treballa l’àrea de coneixement del medi natural del currículum.
Aquest hort, es troba dividit per dues parts. A una part, els infants van jugant amb un arener que consisteix en una tauleta per ompli i buidar l’arena, diferents materials de plàstic per fer transvasaments i una taula d’experimentació. A l’altra part, trobem l’hort on els infants van entrant de dos o de tres en tres per sembrar, regar, llevar males herbes o recollir. Les mestres ho realitzen d’aquesta manera perquè sinó els infants trepitgen tot el sembrat i costa més controlar-los a tots.
En conclusió, puc dir que és una activitat que m’agrada molt, ja que he pogut veure en directe com els infants gaudeixen i aprenen amb la natura. A més, és una manera, com he dit anteriorment, de fer-los respectar el medi ambient des de ben petits, d’aprendre a estimar-lo i cuidar-lo i d’agafar responsabilitats quant a la seva cura. 

Amb aquesta entrada he treballat la competència 1.2 perquè he reflexionat i ponderat quines són les pràctiques que duen a una bona actuació professional i la 4.3, perquè he elaborat hipotèsis sobre el per què d'aquestes pràctiques a partir de la informació que he anat recollint mitjançant l'observació.


miércoles, 10 de abril de 2013


Comparació de jornades escolars amb altres escoles
El darrer dia de classe, en vam posar en petit grup per comparar les diferents jornades escolars de les cinc escoles on estem realitzant les nostres pràctiques. Entre aquests centres, vam trobar diferents similituds i diferències que ens va fer intercanviar una multitud d’opinions personals. En definitiva, va ser una conversa molt interessant, perquè vam podem contrastar la forma de treballar de cada escola i es va poder observar les prioritats que tenen cada una d’elles sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge dels infants.
Primer, cal mencionar les diferències d’horari en les entrades i les sortides. La meva escola, ofereix un horari amb molta flexibilitat, d’una hora i mitjà, perquè les famílies deixin i recullin als seus fills. Això, facilita a les famílies que puguin deixar als seus fills grossos a l’escola pública que tenim al devora dins una mateixa franja horària. A més, la mestra pot donar la benvinguda a cada família d’una forma més individualitzada, per informar-se sobre l’estat de l’infant o altres temes personals. En canvi, hi ha una escola que només dona a les famílies quinze minuts per realitzar el moment d’arribada. Crec que aquest temps és massa just per poder atendre a cada família de la forma que es mereix.    
Un altre aspecte a destacar comparant el meu centre amb aquesta escola, són les activitats que realitzen els infants just arriben a l’escola. Els infants de la meva aula solen jugar al racó de jocs didàctics, a racons simbòlics o amb altres tipus de material com plastilina o pintures, fins que tots els infants arriben. En canvi, aquesta escola els fa seure fins l’arribada de tots els infants. Per la poca experiència que tinc, crec que fer seure tant estona als infants, pot provocar que els infants estiguin desconcentrats a l’hora de realitzar el bon dia i les activitats que es duen a terme dins aquesta.  
Respecte a altres rutines del dia a dia, he trobat moltes semblances entre les diferents escoles, com és el cas del control d’esfínters i l’hora del berenar. Les mestres sempre intenten que els infants vagin desenvolupant la seva pròpia autonomia, per això, els infants estan acostumats a anar al bany quan tenen ganes, a cercar i deixar el berenar al seu lloc i a recollir el material de les diferents activitats proposades durant el dia. També, a tots els centres, es realitzen els mateixos estils d’agrupaments: petit grup, gran grup o desdoblaments per realitzar les activitats d’una forma més qualitativa.
Per altra banda, he de dir que totes fem les pràctiques amb infants de la mateixa edat, tercer d’educació infantil. Per això, els jocs i les activitats que realitzen els infants són comuns. Entre aquestes trobem: els racons simbòlics, psicomotricitat, música, experimentació, plàstica, etc.  
En conclusió, crec que totes les escoles tenen més semblances que diferències, tret de l’escola comentada. A més, aquesta realitza la jornada escolar de  forma partida. Aquest, pot ser un dels trets perquè presenti diferències entre la resta d’escoles comentades. Encara així, tots els centres destaquen per la gran importància que l’hi donen als moments quotidians, a la bona relació amb les famílies i al respecte del ritme d’aprenentatge dels infants.
Una cosa que potser canviaria de la meva escola, és recordar, per exemple, en el bon dia les activitats que van realitzar el dia anterior. Hi ha un centre on realitzen una assemblea d’acomiadament. Crec que aquesta assemblea hauria de tenir la mateixa importància que el moment del bon dia. D’aquesta manera, els infants aprendrien a reflexionar sobre el que han fet i el per què i, a més, assimilarien cada vivència d’aula.
Realitzant aquesta reflexió, he treballat la competència 3.2 i 4.2 perquè he reflexionat sobre l’organització dels diferents centres escolars i perquè he comparat i identificat bones pràctiques educatives. 

martes, 9 de abril de 2013


Les creences de la mestra davant un moment d’aula
Cada mestra té la seva dinàmica a l’hora de dirigir i realitzar alguna activitat. Darrera aquesta feina, s’amaguen els seus valors i les creences segons els anys d’experiència en la professió i les vivències que hagi viscut fins el moment.
Com a futura mestra, crec que és important saber observar tot el què passa al teu voltant, per extreure una informació clara de la situació i fer un anàlisi o reflexió sobre el que ens ha agradat o es podria millorar. Penso que abans de jutjar la forma de realitzar una activitat, és necessari saber el per què de les coses, ja que cada mestra és diferent i té els seus propis arguments del per què ho fa d’una manera  i no d’una altra.
El moment que vaig observar, va ser una activitat d’experimentació dirigida per la directora del centre a un grup petit d’infants. Una de les creences que va tenir la mestra abans de començar a l’activitat és que els infants saberen amb antelació què farien amb aquell nou material. Crec que no es pot arribar a l’aula i de cop posar als infants davant un nou material sense cap mena d’explicació, perquè els infants no escoltarien el que han de fer i no seguirien les normes que s’hagin d’establir.
Per altra banda, una altra creença que he trobat de la mestra davant aquesta activitat és que els infants han d’estar asseguts a l’hora d’experimentar, perquè d’aquesta forma és concentren més i no escampen el material per tota la sala. Això, és una bona estratègia, però crec que per altra banda, impedir el moviment lliure per experimentar amb la gelatina que ells vulguin i els diferents pots que presentava l’activitat, també és una forma de limitar-los.
Una altra possible creença és la de respectar el ritme dels infants, ja que deixa que experimentin i manipulin el material fins que ells vulguin. Va haver infants que no els va agradar provar la gelatina i, altres, que no els va agradar el tacte i no volien experimentar amb ella. La mestra, els va anar motivant perquè l’ha manipulessin i l’ha tastessin, però si no volien els deixava fer. Fins que no va veure que el grup en general estava cansat, va seguir motivant-los perquè participessin en l’activitat.
Per acabar, vull mencionar que he treballat les competències 2.2, 2.6 i 4.1, perquè a través de l’observació d’un moment d’aula, he identificat i contrastat les seves creences mitjançant una activitat i perquè he argumentat el què ha fet i el per què crec que ho ha fet d’aquesta manera. A més, he identificat els marcs teòrics que justifiquen aquesta sessió d’experimentació, reflexionant sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge dels infants.