miércoles, 12 de junio de 2013

Valoració del bloc

Al començament del curs, estava un poc nerviosa perquè no sabia com fer un bloc. Les tecnologies sempre se m’han donat bastant bé, però he de dir que el tema del bloc no era font de la meva inspiració, ja que no m’he motivava massa.
Però a mesura que anava fent les diferents activitats proposades i anava reflexionant sobre les meves pràctiques vaig començar a agafar-hi gust. A més, el poder veure i compartir amb les companyes els seus aprenentatges i els seus projectes de millora, també van provocar que m’entusiasmés pel meu bloc.
L’únic punt negatiu que puc trobar és que hi ha que dedicar-li temps i , a vegades, entre treballs i exàmens, pot ser és un poc complicat, però s’hi ens esforcem podem tenir una feina molt polida que anys després ens servirà per veure com ha estat el nostre procés d’ensenyament i aprenentatge.
Com a punt a favor, el que més m’ha agradat és el fet de poder intercanviar amb els altres les nostres opinions de manera constructiva, a identificar quina és la nostra tasca i poder contrastar altres visions o informacions rebudes. Penso que totes ens hem enriquit molt unes de les altres i que això ens ha ajudat a identificar bones pràctiques, a autovalorar-nos, a aprendre a observar i a avaluar la tasca docent o a comparar altres línies educatives. Però el més important, és que totes hem aprés a cercar un moment per reflexionar adonant-nos de coses que abans passàvem desapercebudes.
Moltes gràcies a tots per compartir el vostre aprenentatge amb mi!!

Autoavaluació de les competències assolides

Al arribar al final del curs, ara toca fer una passa enrere per analitzar les competències que he anant assolint al llarg de tot el trimestre. Per treballar aquestes competències, he hagut de reflexionar molt sobre les meves pràctiques, comparant-les amb les pràctiques dels meus companys, extraient unes conclusions finals.
Després d’haver realitzat aquestes reflexions, m’he adonat de totes les competències que he anat millorant. Al principi, em vaig adonar que em faltava molt camí per arribar a poder treballar cada punt i sentir-me competent en aquest camp, però ara que em trobo aquí, soc conscient que sense adonar-me’n he anat adquirint molta experiència i he anat millorant la meva tasca en l’escoleta. Penso que cada any que passi, aquesta experiència em farà veure les coses des de altres punts de vista, ja que aquest procés és molt llarg i només les vivències que vagi experimentant em faran modificar alguns comportaments i actituds que pugui trobar errònies. Així, és com començarà el meu aprenentatge dins aquesta professió meravellosa que he escollit.
Gràcies al bloc i a les activitats proposades del quadern, he anat agafant autonomia i m’he vist capaç de reflexionar sobre el meu propi procés d’ensenyament i avaluar la tasca de diferents mestres o centres educatius. Al començament de l’assignatura no em veia amb prou experiència per avaluar a una mestra, perquè cada un parteix com he dit abans de la seva pròpia motxilla, però ara que he pogut comparar diferents línies educatives, em veig capaç d’elegir les millors opcions pels infants realitzant una bona pràctica educativa.
A més, m’he adonat de la importància de l’innovació a la nostra tasca, ja que molts centres els hi costa canviar la mirada i obrir la ment a nous mètodes o a diferents formes de fer. Per aquest motiu, penso que el reciclatge pot ser un bon recurs per començar a veure amb uns altres ulls una forma diferent d’ensenyar i aprendre.
Amb aquesta autovaloració he treballat la competència  2.1, perquè he identificat les meves capacitats i competències.

Autovaloració del projecte de millora

Després de tant esforç i feina, per fi vam poder dur a terme el nostre projecte de millora. Van sortir molts contratemps, imprevistos i alguns problemes amb l’instal·lació, però la nostra motivació i entusiasme va fer possible que en pocs dies poguéssim construir-ho amb tot el material que ens feia falta.
Al no tenir molta idea sobre com subjectar els diferents materials i com clavar-ho a la paret, vam poder contar amb l’ajuda d’un familiar que ens va guiar un poc al veure que estàvem un poc perdudes.  Així, que ens vam posar mans a l’obra perquè els infants poguessin experimentar amb el nostre racó a una setmana d’acabar les nostres pràctiques.
Construir un racó d’aquest tipus sense tenir cap coneixement, ha estat un treball molt difícil. Sempre ens sorgien dubtes sobre com ho faríem, quin material empraríem, si aquest serviria pels objectius que ens havíem proposat, si els infants gaudirien dels nostre projecte, etc. Al començament de qualsevol feina sempre sorgeixen pors i inseguretats, per això, penso que és fonamental comptar amb l’ajuda d’una altra persona que et faci costat. Nosaltres, ens donàvem suport una a l’altra quan alguna no tenia les coses clares, ens anàvem contagiant l’entusiasme i la il·lusió amb cada pas donat i intentàvem no venir-nos avall, sent positives i pensant que tot s’aclariria.
Per aquest motiu, penso que és primordial davant aquests tipus de situacions realitzar un bon treball d’equip, sabent amb antelació que podem esperar de l’altra, que podem oferir, que se’ns adona bé o quines facilitats tenim. Treballar de forma coordinada i amb uns objectius clars, ha fet possible que aquesta feina hagi sortit endavant.
A més, tant el centre com les famílies ens anaven motivant i sempre comptàvem amb la seva opinió davant qualsevol dificultat. El factor temps, va ser un imprevist perquè les dues vam començar a fer feina i, a més, tot el mes de maig vam fer de tutores i havíem de preparar, per altra part, les activitats programades. Per això, el mes de maig va ser un mes d’angoixa i nirvis, però finalment, tot va sortir com esperàvem.
Amb la construcció d’aquest racó, m’he pogut adonar que és molt important no perdre l’esperança i la il·lusió. Ara em veig capaç de fer coses que abans no hagués pensat mai. L’experiència viscuda ha fet que em senti més segura de jo mateixa i que segueixi amb aquest positivisme que em caracteritza, perquè m’ha ajudat a no llançar la tovallola en moltes ocasions.
Només puc dir que ha estat un plaer contribuir en el projecte de millora del pati d’aquesta escoleta i esper que aquest sigui el primer pas perquè puguin aconseguir fer del pati un espai educatiu.



Realitzant aquesta autoavaluació he treballat la competència 1.2 i 2.1, perquè he reflexionar sobre les pròpies capacitats i competències i sobre els elements que porten a una bona actuació professional.

jueves, 30 de mayo de 2013

Reflexions sobre els projectes de millora, documentals o bones practiques exposades

A continuació, exposo les meves reflexions després d’haver pogut gaudir de les bones pràctiques, projectes de millora o documentals de les meves companyes. Totes han fet una feina esplèndida i crec que amb aquests intercanvis que es van donant entre nosaltres, estem construint una multitud d’experiències noves i ens permet poder millorar la nostra tasca a l’escoleta o oferir noves idees al centre on duem a terme les nostres pràctiques.
Per aquest motiu, vull comentar la meva opinió després d’haver reflexionat sobre algunes d’aquestes feines exposades a classe: 

El racó del moc
Aquest racó m’ha agradat molt, crec que és una bona idea i un bon recurs per fer que els infants desenvolupin la seva pròpia autonomia. A més, és una manera de treballar la higiene i cura personal tant important en les rutines del dia a dia.
És un racó que hauria de tenir qualsevol escoleta, per l’espai que necessita no crec que pugui ser un problema a l’hora d’aplicar-ho dins qualsevol aula. L’únic problema que veig és que els infants en facin un bon ús dels mocadors quan la mestra no els observa, però encara així penso que amb el temps s’acabarien acostumant i serien responsables amb el material ofert.
Per altra banda, crec que és molt important oferir a les famílies la mateixa idea, d’aquesta manera és treballaria d’una forma contextualitzada i, poc a poc, els infants anirien guanyant autonomia. 
Hort ecològic

Aquest projecte el duen a terme dues companyes meves a Menorca, concretament a l’escola Verge de Gràcia. Penso que encara que no l’han pogut aplicar, han fet una bona feina, s’han implicat molt i han fet tot el que podien perquè és pogués dur a terme. Crec que és molt important contar amb el recolzament de tot el centre i de les famílies per realitzar un projecte d’aquests termes, ja que no tenien cap lloc on poder construir-lo. Només la feina de mà d’obra que necessitarien i el pressupost que es caldria per realitzar-ho,  ja fa difícil que es pugui dur a terme. Encara així, valoro molt la feina i l’entusiasme que han demostrat per intentar aconseguir-ho. Esper que en un futur es pugui aplicar sense cap problema!

Observació del rol del mestre per a millorar la qualitat educativa
L’escola encarregada de dur a terme aquest projecte és l’escola infantil Esporles. Penso que realitzar un projecte com aquest, ha hagut d’estar molt difícil per a elles, ja que la majoria de nosaltres no parteix de cap experiència prèvia i trobar-se amb haver d’avaluar a una mestra que porta molts anys dedicant-se a la seva tasca, ha hagut d’estar un poc incòmode.
Per altra banda, penso que és un bon recurs, ja que a vegades amb els anys les mestres es van acomodant i poden perdre l’entusiasme i no veure les coses des de un altre punt de vista. Contar amb l’ajuda d’una persona que t’ha estat observant i avaluant durant un temps, pot fer que t’adonis de possibles errors que has pogut cometre sense donar-te compte o que puguis veure quines coses podries millorar.
Canvi de bolquers segons E. Pickler
Aquest documental m’ha agradat molt perquè trobo que a vegades ens oblidem de la importància que té el contacte entre l’adult i l’infant. Moltes vegades, toquem a l’infant sense adonar-nos si es sent incòmode, insegur o desconfia de nosaltres. Penso que ell necessita el seu temps per habituar-se a unes mans desconegudes i és la nostra tasca anar afavorint aquest vincle que es va establint entre nosaltres i ell.  Per això, l’hem de tenir en compte, i no hem de perdre en aquests moments tots els aprenentatges que es poden donar.
En les rutines del dia a dia, hem d’aconseguir que els infants vagin agafant autonomia, però no hem d’oblidar, que en aquests moments els infants també necessiten que estiguem per ells, que els escoltem, que els mirem i els parlem. Cada un és mereix una atenció individualitzada per donar una qualitat educativa a aquests moments quotidians.
L’única pega que trobo és que per donar aquesta qualitat educativa al canvi de bolquers restin importància a un altre moment igual d’important per a ells com pot ser el pati. Crec que haurien d’intentar cercar temps d’una altre manera, però no privant als infants de passar més temps a l’exterior, ja que aquí també és donen multiplicitat d’aprenentatges.


Amb totes aquestes reflexions he treballat les competències 1.3 i 5.1 perquè he gaudit de les experiències dels meus companys i m’han ajudat a ampliar la meva formació, a més, he reflexionat sobre les seves bones pràctiques i projectes de millora.




Les bones practiques de les meves companyes


Crec que és molt important intercanviar opinions, mostrar als nostres companys les nostres experiències i vivències i compartir tots els aprenentatges que anem realitzant durant les nostres pràctiques a l’escoleta. Penso que de tots podem extreure molt bones idees o possibles propostes a millorar. És ben cert que més d’una mirada, ens pot fer entendre si ens podem equivocar en alguna cosa o saber en què podríem millorar.
Per això, poder intercanviar comentaris sobre les bones pràctiques triades per tots els companys, ens pot ajudar a obrir fronteres i a saber quins podrien ser els elements a considerar perquè fossin bones pràctiques, distingint quines coses les diferencia de les nostres pràctiques o dels nostres coneixements previs.

Amb un granet d’arena de cada un de nosaltres, podem construir multitud d’aprenentatges i podem oferir diferents visions que ens poden ajudar a millorar la nostra tasca en un futur pròxim.

Per aquest motiu, he comentat les següents bones pràctiques, ja que considero que d’aquests puc extreure moltes idees que podria aplicar a la meva escoleta o, perquè he pogut aprendre altres formes de realitzar les activitats, mirant sempre el millor pels infants.

Les direccions dels meus comentaris són les següents:


·  http://mifuturoproyectoreflexioinnovacio.blogspot.com.es/2013/04/exemple-de-bona-practica-material.html#comment-form


·  http://blocrebecanewman.blogspot.com.es/2013/04/descripcio-dna-bona-practica.html#comment-form


·  http://reflexioinnovaciouibmenorca.blogspot.com.es/2013/04/experiencies-0-3-que-mes-mhan-agradat.html#comment-form

Realitzant aquesta tasca he treballat la competència 1.2, perquè he accedit a la revisió dels blocs i experiències sobre les bones pràctiques que realitzen els meus companys a altres centres i la competència 1.3, perquè he reflexionat sobre els elements que m’han portat a identificar-les com a bones pràctiques.



jueves, 16 de mayo de 2013

Recerca en xarxa de Plans de Millora de l’etapa 0-3


Projecte de millora: el traspàs de l’etapa 0-3 anys a 3-6 anys
He trobat aquest projecte de millora a les xarxes i m’ha semblat interessant perquè crec que encara no és dona la importància que s’hauria de donar respecte a la necessitat d’una continuïtat entre l’escoleta i l’escola infantil. Aquest projecte està realitzat per oferir-nos unes  pautes, idees o suggeriments facilitant així l’adaptació dels infants a la nova escola i evitant, en el possible, inseguretats per part d’ells i les famílies.
També, destaca la importància del període d’adaptació quan els infants arriben a l’escoleta, ja que si es treballa d’una forma adequada dins aquesta etapa, això pot facilitar en el futur que l’infant no hagi de tenir problemes d’adaptació al passar al següent cicle. A  més, també ens diu que hem de tenir present en tot moment les necessitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials dels infants. És important oferir-los un ambient càlid i segur perquè puguin afrontar d’una manera gradual el coneixement de l’entorn que els envolta. També, s’ha d’afavorir el  desig de conèixer i descobrir d’una manera autònoma, ja que els infants tenen una gran curiositat innata per explorar. Per altra banda, en aquest moment de canvi, hem de tenir en compte l’acceptació i el respecte cap a cada infant al arribar a l’escoleta, perquè cada un d’ells porta a sobre la seva pròpia motxilla i, per tant, cada un d’ells arriben amb unes experiències, uns interessos i unes capacitats diferents a la dels altres infants.  
Els objectius que es plantegen amb aquesta proposta són els següents:
§  Desenvolupar capacitats afectives i seguretat emocional, adquirint progressivament iniciativa i confiança en ell mateix.
§  Establir vincles de relació amb els adults i entre iguals, adquirint elements de convivència, responent als sentiments d’afecte, desenvolupant actituds d’ajuda i de col·laboració.
§  Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i de cura.
Aquestes són algunes de les propostes que ens ofereixen i que penso que es podrien dur a terme en moltes escoletes, ja que les idees que proposen són molt adequades per no perdre aquesta continuïtat:
Proposta 1: “Coherència educativa entre el primer cicle i el segon cicle”
·       Organitzar trobada formal entre tota l’etapa d’Educació Infantil.
·       Organitzar una trobada de famílies de l’escoleta amb l’escola.
·       Reunió entre els educadors de l’escoleta i els Mestres d’Educació Infantil per concretar els criteris d’avaluació de finals del primer cicle i començament del  segon.
·       Organitzar una festa entre les famílies de l’escoleta i de l’escola.
Proposta 2: “Visita a una escola infantil”
·       Confeccionar un mural sobre l’estiu amb fotografies dels infants de l’escoleta mentre feien aquesta proposta a l’escola infantil.
·       Visita una escola infantil.
Proposta 3: “Facilitar el procés d’acomiadament de l’escoleta”
·       Visita d’una mestra de l’escola de segon cicle d’Educació Infantil a l’escoleta. 

Realitzant aquesta tasca he treballat les competències 5.1 i 2.5 perquè he reflexionat sobre els trets característics dels projectes de millora i he plantejat un recull de dubtes i dilemes sobre el pla de millora analizat.


jueves, 9 de mayo de 2013


El nostre projecte de millora: “Panell de canals”

La meva companya de pràctiques Silvia Ayala i jo, hem dissenyat el següent vídeo intentant mostrar tots els passos que hem realitzat al projecte de millora que durem a terme al pati de l’escoleta de Fort de L’Eau. Aquest projecte, encara està en marxa però podreu visualitzar tota la feina realitzada durant aquests mesos on expliquem quina és la nostra finalitat, els nostres objectius, els materials a utilitzar, tots els passos realitzats fins ara i ,per últim, podreu veure una imatge de la idea que tenim sobre aquest projecte. Esper que us agradi!!!


video

Presentant el nostre projecte de millora, treballem la competència 5.2, perquè sorgeix de les necessitats manifestes al centre de pràctiques on treballem.

martes, 23 de abril de 2013


Què és una bona pràctica?
Cada pràctica realitzada a un centre escolar, potser susceptible de ser una bona pràctica o no, dependrà de la manera en què la posem en pràctica. El més important és que amb aquesta pràctica tots els infants es vegin beneficiats.
Per això, com a bona pràctica  podríem considerar les activitats que fomentin el respecte cap a l’educació mediambiental, que treballi els hàbits d’alimentació saludable o cura del material, que es fomenti la cooperació, el treball en equip i els valors, que es tingui en compte la participació de la família per millorar la relació família-escola, etc.
Però tots aquests conceptes no es poden considerar com a bones pràctiques sinó es propicien situacions riques d’aprenentatge, s’afavoreix l’autonomia de l’infant, es parteix dels interessos dels infants, de la seva seguretat, sinó es tenen en compte les seves necessitats, l’etapa evolutiva on es trobin, atenció a la diversitat, flexibilitat i continuïtat en les activitats, etc. A més, sempre caldrà fer una bona planificació i organització prèvia a l’activitat i una reflexió i avaluació final.
Els exemples que he trobat interessants com a bones pràctiques són les següents:

http://elpauensensenyaelssentits.blogspot.com.es/p/pagina-principal.html
“Estimular els sentits”
Mitjançant els sentits, els infants desenvolupen l’olfacte, la vista, el tacte, el gust i l’oïda. Aquests, es treballen amb qualsevol vivència diària, a través de la manipulació d’objectes, amb les experiències afectives, etc. Amb els sentits, els infants aprenen a percebre i conèixer l’entorn que els envolta. És el primer contacte amb l’exterior, l’infant aprèn d’ell i, en conseqüència, evoluciona en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge.

http://petitsgransartistes.blogspot.com.es/2011/10/treball-de-les-emocions-i-els.html
“Aprendre a gestionar les emocions”  
És important que els infants aprenguin a gestionar les seves emocions, que sàpiguen autoconèixer-se a si mateixos i autoregular-se per poder compartir els seus sentiments i emocions amb els altres. Per això, és necessari que els mostrem a reflexionar sobre el què senten, que sàpiguen identificar-ho i expressar-ho per poder comunicar-se amb el seu entorn proper. Qualsevol moment és bo per fer-ho, una rutina, una activitat o un esdeveniment inesperat són bones ocasions per treballar-les.

http://llarsinfantsmontbui.blogspot.com.es/2013/04/participacio-de-les-families-en-la.html
 “Participació de les famílies en les activitats”
L’educació dels infants implica entre d’altres una relació de comunicació oberta entre la família i l’escola. La família ha d’interessar-se, participar i implicar-se integrament en el context escolar. Per això, cal que l’escola els hi ofereixi la possibilitat de participar en les activitats que es realitzen. Així, poden treballar d’una manera conjunta facilitant la tasca per ambdues parts. A més, oferim als infants moments de protagonisme quan venen els seus pares o avis, fent que els seus aprenentatges siguin molt més rics i inoblidables per a ells.  
Amb aquesta entrada he treballat la competència 1.3 i la competència 4.2, perquè he accedit a diferents blocs i experiències per tal d’ampliar la meva formació i perquè he contrastat diferents pràctiques i les he comparat, triant aquelles que he considerat com a bones pràctiques.


Una bona pràctica a la meva escoleta
La bona pràctica que he escollit de la escoleta on realitzo les meves pràctiques és l’activitat de l’hort escolar. Penso que realitzen una bona pràctica perquè fomenten el respecte cap a l’educació mediambiental, milloren la relació família-escola, ja que les famílies participen d’aquest hort escolar i, per últim, perquè els infants aprenen a treballar en equip a l’hora de sembrar, regar i recollir les hortalisses.
L’hort escolar es du a terme una vegada per setmana. Els grups d’infants que hi participen són heterogenis i tenen un o dos anys. A mitjan matí, realitzen un desdoblament d’aula, mig grup d’infants acudeix a taller de llenguatge i l’altre mig grup d’infants va a l’hort. D’aquesta manera, les mestres propicien situacions riques d’aprenentatge i aconsegueixen que els infants es concentrin més per l’activitat que realitzen. Crec que l’horari que han escollit per realitzar aquesta activitat és una bona estratègia per part d’elles, perquè a mitjan matí els infants estan molt esvalotats després d’estar tres hores dins classe i penso que els fa falta sortit un poc per calmar-se.
A més, amb aquesta activitat, els infants aprenen responsabilitats com és cuidar i respectar el medi ambient, tenir cura de les plantes, aprenen avaluar el procés de creixement de cada planta, etc. D’aquesta manera, es treballa l’àrea de coneixement del medi natural del currículum.
Aquest hort, es troba dividit per dues parts. A una part, els infants van jugant amb un arener que consisteix en una tauleta per ompli i buidar l’arena, diferents materials de plàstic per fer transvasaments i una taula d’experimentació. A l’altra part, trobem l’hort on els infants van entrant de dos o de tres en tres per sembrar, regar, llevar males herbes o recollir. Les mestres ho realitzen d’aquesta manera perquè sinó els infants trepitgen tot el sembrat i costa més controlar-los a tots.
En conclusió, puc dir que és una activitat que m’agrada molt, ja que he pogut veure en directe com els infants gaudeixen i aprenen amb la natura. A més, és una manera, com he dit anteriorment, de fer-los respectar el medi ambient des de ben petits, d’aprendre a estimar-lo i cuidar-lo i d’agafar responsabilitats quant a la seva cura. 

Amb aquesta entrada he treballat la competència 1.2 perquè he reflexionat i ponderat quines són les pràctiques que duen a una bona actuació professional i la 4.3, perquè he elaborat hipotèsis sobre el per què d'aquestes pràctiques a partir de la informació que he anat recollint mitjançant l'observació.


miércoles, 10 de abril de 2013


Comparació de jornades escolars amb altres escoles
El darrer dia de classe, en vam posar en petit grup per comparar les diferents jornades escolars de les cinc escoles on estem realitzant les nostres pràctiques. Entre aquests centres, vam trobar diferents similituds i diferències que ens va fer intercanviar una multitud d’opinions personals. En definitiva, va ser una conversa molt interessant, perquè vam podem contrastar la forma de treballar de cada escola i es va poder observar les prioritats que tenen cada una d’elles sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge dels infants.
Primer, cal mencionar les diferències d’horari en les entrades i les sortides. La meva escola, ofereix un horari amb molta flexibilitat, d’una hora i mitjà, perquè les famílies deixin i recullin als seus fills. Això, facilita a les famílies que puguin deixar als seus fills grossos a l’escola pública que tenim al devora dins una mateixa franja horària. A més, la mestra pot donar la benvinguda a cada família d’una forma més individualitzada, per informar-se sobre l’estat de l’infant o altres temes personals. En canvi, hi ha una escola que només dona a les famílies quinze minuts per realitzar el moment d’arribada. Crec que aquest temps és massa just per poder atendre a cada família de la forma que es mereix.    
Un altre aspecte a destacar comparant el meu centre amb aquesta escola, són les activitats que realitzen els infants just arriben a l’escola. Els infants de la meva aula solen jugar al racó de jocs didàctics, a racons simbòlics o amb altres tipus de material com plastilina o pintures, fins que tots els infants arriben. En canvi, aquesta escola els fa seure fins l’arribada de tots els infants. Per la poca experiència que tinc, crec que fer seure tant estona als infants, pot provocar que els infants estiguin desconcentrats a l’hora de realitzar el bon dia i les activitats que es duen a terme dins aquesta.  
Respecte a altres rutines del dia a dia, he trobat moltes semblances entre les diferents escoles, com és el cas del control d’esfínters i l’hora del berenar. Les mestres sempre intenten que els infants vagin desenvolupant la seva pròpia autonomia, per això, els infants estan acostumats a anar al bany quan tenen ganes, a cercar i deixar el berenar al seu lloc i a recollir el material de les diferents activitats proposades durant el dia. També, a tots els centres, es realitzen els mateixos estils d’agrupaments: petit grup, gran grup o desdoblaments per realitzar les activitats d’una forma més qualitativa.
Per altra banda, he de dir que totes fem les pràctiques amb infants de la mateixa edat, tercer d’educació infantil. Per això, els jocs i les activitats que realitzen els infants són comuns. Entre aquestes trobem: els racons simbòlics, psicomotricitat, música, experimentació, plàstica, etc.  
En conclusió, crec que totes les escoles tenen més semblances que diferències, tret de l’escola comentada. A més, aquesta realitza la jornada escolar de  forma partida. Aquest, pot ser un dels trets perquè presenti diferències entre la resta d’escoles comentades. Encara així, tots els centres destaquen per la gran importància que l’hi donen als moments quotidians, a la bona relació amb les famílies i al respecte del ritme d’aprenentatge dels infants.
Una cosa que potser canviaria de la meva escola, és recordar, per exemple, en el bon dia les activitats que van realitzar el dia anterior. Hi ha un centre on realitzen una assemblea d’acomiadament. Crec que aquesta assemblea hauria de tenir la mateixa importància que el moment del bon dia. D’aquesta manera, els infants aprendrien a reflexionar sobre el que han fet i el per què i, a més, assimilarien cada vivència d’aula.
Realitzant aquesta reflexió, he treballat la competència 3.2 i 4.2 perquè he reflexionat sobre l’organització dels diferents centres escolars i perquè he comparat i identificat bones pràctiques educatives. 

martes, 9 de abril de 2013


Les creences de la mestra davant un moment d’aula
Cada mestra té la seva dinàmica a l’hora de dirigir i realitzar alguna activitat. Darrera aquesta feina, s’amaguen els seus valors i les creences segons els anys d’experiència en la professió i les vivències que hagi viscut fins el moment.
Com a futura mestra, crec que és important saber observar tot el què passa al teu voltant, per extreure una informació clara de la situació i fer un anàlisi o reflexió sobre el que ens ha agradat o es podria millorar. Penso que abans de jutjar la forma de realitzar una activitat, és necessari saber el per què de les coses, ja que cada mestra és diferent i té els seus propis arguments del per què ho fa d’una manera  i no d’una altra.
El moment que vaig observar, va ser una activitat d’experimentació dirigida per la directora del centre a un grup petit d’infants. Una de les creences que va tenir la mestra abans de començar a l’activitat és que els infants saberen amb antelació què farien amb aquell nou material. Crec que no es pot arribar a l’aula i de cop posar als infants davant un nou material sense cap mena d’explicació, perquè els infants no escoltarien el que han de fer i no seguirien les normes que s’hagin d’establir.
Per altra banda, una altra creença que he trobat de la mestra davant aquesta activitat és que els infants han d’estar asseguts a l’hora d’experimentar, perquè d’aquesta forma és concentren més i no escampen el material per tota la sala. Això, és una bona estratègia, però crec que per altra banda, impedir el moviment lliure per experimentar amb la gelatina que ells vulguin i els diferents pots que presentava l’activitat, també és una forma de limitar-los.
Una altra possible creença és la de respectar el ritme dels infants, ja que deixa que experimentin i manipulin el material fins que ells vulguin. Va haver infants que no els va agradar provar la gelatina i, altres, que no els va agradar el tacte i no volien experimentar amb ella. La mestra, els va anar motivant perquè l’ha manipulessin i l’ha tastessin, però si no volien els deixava fer. Fins que no va veure que el grup en general estava cansat, va seguir motivant-los perquè participessin en l’activitat.
Per acabar, vull mencionar que he treballat les competències 2.2, 2.6 i 4.1, perquè a través de l’observació d’un moment d’aula, he identificat i contrastat les seves creences mitjançant una activitat i perquè he argumentat el què ha fet i el per què crec que ho ha fet d’aquesta manera. A més, he identificat els marcs teòrics que justifiquen aquesta sessió d’experimentació, reflexionant sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge dels infants. 

jueves, 14 de marzo de 2013

Tasques i estratègies per millorar o adquirir competències


Durant la meva estància en l’escoleta on realitzo les pràctiques he pogut observar algunes coses analitzant el DAFO del centre. Les fortaleses d’aquesta escola són, per una part, la quantitat de persones que formen l’equip docent, ja que està compost només per sis persones. Això facilita molt el treball en equip i el poder seguir una mateixa línia educativa. A més, una altra fortalesa de l’escola es que aprofiten tots els espais interiors i exteriors de l’escola per realitzar diferents activitats. Per tant, utilitzen unes bones estratègies per no desaprofitar cap espai fent desdoblaments  preparant racons d’experimentació, llenguatge i construccions o aprofitant els espais verds per sembrar arbres fruiters, verdures, hortalisses o plantes aromàtiques.
Per altra banda, penso que un claustre format només per sis persones també pot ser un inconvenient perquè quantes menys persones formin el claustre menys propostes i idees existeixen. Les persones que formen el claustre són cooperativistes de l’escola i des de fa anys que no s’integra cap docent amb noves propostes. Per tant, encara que són persones implicades en la seva feina, això pot provocar menys innovació a l’escola. Pot ser aquest punt podria ser una debilitat del centre.
Quant a les oportunitats d’aquesta escola trobo que les famílies participen i s’impliquen molt en l’educació dels seus fills, ja que cooperen molt amb l’escola tant en el muntatge i estètica dels espais com, també, en els projectes d’aula. Durant aquest curs, han estat treballant per fer del pati un pati educatiu, construint taules d’experimentació a l’aire lliure, pintant les parets, participant amb les capses viatgeres, i, actualment, està en marxa la construcció d’un petit circuit per cotxes i motos pels infants.
Per acabar, no trobo cap amenaça per part d’aquesta escola, potser existeix però encara no l’he descobert.
La meva opinió quant a les fortaleses i les oportunitats que ofereix aquest centre, crec que les competències que puc anar adquirint o millorant durant la meva estància a l’escola són el raonar sobre el que observo quant al funcionament del centre (3.1) i l’aportament de reflexions quant a l’organització del centre (3.2).
El primer punt, perquè soc una persona molt observadora i m’agrada veure la manera de treballar de les persones. Penso que d’aquesta observació puc aprendre moltes coses, puc agafar noves idees, reflexionar sobre altres possibles metodologies o cercar altres estratègies educatives. Finalment, quant  a l’altre punt, aquesta escola ens permet opinar sobre molts de temes, ens deixen participar molt en la programació d’aula, ens demanen altres propostes, etc. Això, fa que aprengui a agafar seguretat i confiança en mi mateixa i ,a més, a treballar en equip, intercanviant diferents opinions amb persones que tenen molta experiència.  

martes, 5 de marzo de 2013

Observació d'un moment d'aula


La primera setmana de pràctiques vam fer una sessió d’experimentació amb gelatina. Dos dies abans vam preparar les gelatines juntament amb altres mestres perquè estiguessin fetes el dia assenyalat. Per realitzar aquesta activitat, les mestres van fer un desdoblament d’aula, per tant, l’experiència va ser més qualitativa i més profitosa pels infants.
Una mestra va preparar amb antelació l’espai, va posar les taules i les cadires en forma de mig cercle perquè es poguessin veure uns als altres i ella es va col·locar davant d’ells al centre. Damunt cada taula hi havia una safata per cada dos infants. Després d’arribar els infants i seure cada un al seu lloc, la mestra va repartir un iogurt i una cullera a cada un. Dins aquest iogurt hi havia la gelatina de color vermella. Per establir un primer contacte, va obrir una conversa amb els infants, els va demanar si sabien que era, si havien menjat alguna vegada i, per últim, els va convidar a tastar-la i a abocar-la dins la safata per experimentar amb ella amb les mans.
Les cares dels infants van ser impressionants, despertaven una gran curiositat. Alguns no demostraven molt interès, altres no els va agradar quan la van tastar i només jugaven amb ella i, d’altres, només la volien per menjar. Després, d’una estoneta, els va repartir un altre iogurt amb gelatina de color groga. Els va dir que era de llimona i que també la podien tastar i jugar amb ella com ells volguessin.
Per acabar, va posar en mig de la taula una safata ben grossa amb les dues gelatines mesclades i desfetes. Només pel color i l’aspecte, feia ganes de ficar les mans a dins i jugar amb ella. D’aquesta safata, va repartir un poc a cada safata.
Quasi tots els infants van tastar i mesclar la gelatina amb les mans, van omplir i buidar les safates, la  van compartir, etc. Tots van acabar plens de gelatina, però van fer una xalada. Quan ja no demostraven molt d’interès, es va donar per finalitzada la sessió, es van rentar les mans i van sortir en fila perquè entres un altre grup.  

miércoles, 27 de febrero de 2013


Competències de l’assignatura

1.     És autònom en l’aprenentatge

1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura
1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional
1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació
1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

2.     Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals
2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre
2.3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa
2.4. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)
2.5. Recull dubtes i dilemes
2.6. Argumenta el que ha fet i per què
2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

3.     Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre
3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències
3.3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen


4.     Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula
4.2. Identifica bones pràctiques, les compara
4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

5.     Reflexiona sobre el procés de millora

5.1. Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora
5.2. Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.
5.3. Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques
5.4. Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora 


REFLEXIÓ PERSONAL

Quant al primer punt, és autònom en l’aprenentatge, sempre intento cercar tots aquells recursos que em poden ajudar per ampliar els meus coneixements, millorant així els meus aprenentatges. M’agrada poder tenir al meu abast diferents informacions tant de llibres, Internet, com dels debats i suggeriments de les meves companyes, perquè d’aquesta manera puc analitzar les diverses informacions, contrastar-les i treure’n unes conclusions. També, en considero una persona molt reflexiva i, per tant, utilitzo els diferents recursos per cercar les estratègies més adequades davant possibles situacions inesperades.

Sobre el propi procés d’aprenentatge, sempre intento analitzar quins són els meus punts forts i els meus punts febles per tal de millorar-los i saber que puc fer per resoldre’ls. Com a punts forts, puc dic que soc molt perfeccionista, molt observadora i tinc bona mà per les tecnologies. En canvi, els meus punts febles són la forma d’expressar-me, perquè ser el que vull dir però a vegades no sé com explicar-me i les faltes d’ortografia, que encara que vaig millorant encara alguna faig. Amb les pràctiques, sempre intento posar en pràctica tot el què he après fins ara, sobretot en què hem d’escoltar els infants i respectar la diversitat i els diferents ritmes d’aprenentatge. Sempre que realitzo alguna activitat em demano que vull aconseguir, fins on vull arribar, que pretenc, etc. aquestes preguntes em van molt bé per saber fer-me una avaluació inicial i una avaluació final del meu propi procés d’aprenentatge. Quant els errors, m’agrada saber les coses que puc millorar, soc una persona molt oberta i flexible i no em fa por equivocar-me perquè de tot aprenem.

Per altra banda, quant a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, com he dit abans, soc una persona molt observadora, m’agrada veure com treballen les persones perquè totes tenen la seva manera de fer i, per tant, de totes vaig agafant cosetes. També, m’agrada poder contrastar el que he après fins ara amb les meves pràctiques per reflexionar sobre les coses que fan o es podrien millorar. Per això, quant tinc una idea o algun dubte m’agrada poder dir el què penso o donar altre punt de vista o saber el per què de les coses, sempre des del respecte. De moment estic d’observadora i, poc a poc, vaig fent alguna intervenció tant a l’aula com a les reunions, ja que ens deixen participar molt i pel que vist, aquesta escola segueix la mateixa línea que els documents que ens han facilitat.

Quant a l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament aprenentatge, crec que aquest centre respecte molt el ritme d’aprenentatge dels infants, tenen una bona organització de les rutines del dia a dia, els infants aprenen mitjançant els contes i, a partir d’aquests, es disfressen, fan capses viatgeres amb la participació de les famílies, fan excursions, fan cançons i balls i diverses activitats més. Per tant, els infants estan sempre molt motivats perquè treballen a partir dels seus interessos i perquè fan activitats significatives per a ells.  Són infants que et demanen molt d’afecte i atenció, que els hi agrada explicar-te moltes coses de les que fan i necessiten que se’ls hi doni un temps individualitzat a cada un d’ells. Per aquest motiu, amb la capsa viatgera, cada setmana un infant és sent el protagonista de la història, mostra els seus dibuixos, explica el conte i canta la cançó del protagonista de la història, aquest és un moment per ell, només per ell.  

Finalment, sobre la meva reflexió sobre el procés de millora, crec que l’escola utilitza molt material de plàstic. En aquest moment, estan intentant canviar això, van utilitzant material reciclat i proposen espais amb material natural i d’experimentació. A les aules, predomina les joguines de plàstic, encara que tenen una cuina de llenya. El nostre projecte de millora tracta sobre el material reciclat. Ens han proposat canviar tot el material de plàstic del pati, per material natural i reciclat, cerquen propostes senzilles i innovadores que donin un sentit  significatiu a aquests moments educatius. De moment, hem estat reflexionant que podríem fer, hem extret algunes idees amb algunes informacions i, poc a poc anem avançant per aconseguir aplicar el nostre projecte a l’escola.